Sessió de pilota valenciana al trinquet de la UPV

En primer lloc, he de dir que només he estat una volta dins d'un trinquet i ja em paréixer més gran de la idea que tenia sobre cóm seria un trinquet. Ara, en aquesta sessió, segueix tinguent la mateixa idea perquè les seues dimensions són grans quan ho veus i ho experimentes en persona perquè no és la mateixa experiència vorer un trinquet per la televisió que jugar en ell. També he de dir que jugar en un trinquet es fa difícil diferenciar ón està la pilota i desgasta molt correr i girar-te per a pegar-li. No em pareix raro que existien abans de saber de la seua existència perquè la pilota és un joc que ha existit durant molts segles. 

En quant a la sessió, la seua organització i adequació didàctica m'han paregut molt completes i exemplars perquè es troben diverses variants i activitats a nivell pràctic i teòric com dividir la sessió en tres parts: la partició del trinquet per a jugar a una modalitat d'estil directe com escala i corda i, en l'altra part del trinquet, una modalitat d'estil indirecte com el frare; després, utilitzar les grades per a realitzar les activitats teòriques i activar els coneixements previs de la pilota valenciana; i, finalment, la utilització del frontó partint-lo en tres activitats més. Les dificultats que trobe només són dues: la primera dificultat és el possible problema de seguiment de les tres fases degut a que hem estat canviant de lloc continuament i la segona dificultat és l'adaptació de l'alumnat al terreny de joc perquè poden aparèixer lessions al no estar acostumbrats a jugar en un trinquet.

Finalment, les limitacions que han sorgit en la sessió pel COVID-19 són la utilització de mascareta i la impossibilitat de fer la classe tot l'alumnat junt. Per acabar, m'agradaria dir que la pilota valenciana és un joc tradicional que pot aportar beneficis a les persones amb la seua pràctica, però que requereix temps, constància i paciència.